miércoles, 27 de febrero de 2008

Últim Tocaous del mes

Bé, a continuació deixo penjat l'ultimíssim Racó d'en Tocaous, que serà publicat el mes que ve. Com sempre, a l'A Micro Pechado de l'associació ERGAC, ben maquetat i amb bonica presentació. Aquesta vegada va dedicat a la divertida parella Fidel Castro-Manuel Fraga, dos bons amics de sempre... Els Castro ja s'estan passan amb Cuba, no els sembla?

"Sempre he pensat que com era possible que Fidel Castro i Manuel Fraga fossin amics de tota la vida. Evidentment, tots dos comparteixen l’amor per l’autoritarisme, els militars i la pena capital si s’escau adient, però en Fidel no deixa de ser un comunista fastigós i el gallec, un patriota amb sentit comú. Però ara, des de fa uns quants dies, ja ho vaig entenent. Fidel Castro, amb falç i martell o sense, és un paiu que s’ho ha sapigut muntar molt bé. Revolucionari, dècades i dècades instal·lat al poder d’un país tercer mundista, amb tots els col·legues en conxorxa... els sona? És un fenomen directament extrapolable al nostre cas espanyol. Bé, el tiet Paco practicava molt més sovint el sa esport d’afusellar dissidents, però si fa o no fa, ve a ser el mateix tipus de líder sòlid. Manuel Fraga sempre ha vist en el seu company totalitari un gran domini per lligar les coses ben lligades. Fraga sempre ha estat un visionari, un renovador, i a Cuba va trobar, fa anys, el model perfecte d’Estat. A l’illa caribenya, a diferència d’aquí, sí que han portat a terme una bona transició. Res de processos democràtics i llibertats polítiques, res de parlamentaris i votacions universals. Tot el poder per un conegut pròxim, el germà, i una bona pantomima amb encaixades de mans i paraules boniques. Això sí que és tenir voluntat de fer país. Segurament tot això és el que sempre ha admirat en Fraga del soviet Fidel: aquesta capacitat de crear cortines de fum, i que sempre al final manin els mateixos dinosaures. I és que, pobre Fraga, mai es podrà treure l’espina de no haver regnat sense corona com Déu mana."

No hay comentarios: