Crack del siglo

Sí sí, también soy poeta, no se lo pierdan. Cuando camino me dicen "Mira mira, por allí anda la reostia en bicicleta...". Esta es una de mis creaciones, evidentemente incluida en mi libro Lírica de un holocausto, y llamada Operación Triunfo:

Abuelas buscando desperdicios
Pensiones paupérrimas
Violencia doméstica
Miseria absoluta
Drogadicción
Analfabetismo
Terrorismo de Estado
Hambre
Sida
Violaciones
Niños soldado
Corrupción
Ignorancia
Pederastia
Neoliberalismo
Fraga
Racismo
Mendicidad
Globalización
Esclavitud
Mercado de valores
Tsunami
Petróleo
Fundamentalismos
Occidente

550 11-M’s en Somalia

Tranquilos demócratas,
No han cancelado
La programación televisiva

Buah

Por el número de visitas puedo observar lo mucho que les ha gustado. Ni aquí, gratis y sin trabas polanquistas, puedo desarrollarme como persona bien pensante. Pues bien, por si acaso dejaré escapar otra perlita del Señor Tocaous, perteneciente a la época en que se mostró exultante por la creación del partido de los progres enajenados, de los jodidos Ciutadans, vaya:

I va arribar el dia que el Contuberni judeo-maçònic es va establir al Govern de la Generalitat sota el nom del Tripartit de Catalunya. Va arribar el dia que les ordes roges i separatistes van voler dinamitar la unitat d’Espanya. Va arribar el dia que el trotskista a l’ombra d’en Piqué, es va desemmascarar com el perillós catalanista excloent que és. Va arribar el dia que l’obra del nostre apreciat Cabdill del Ferrol va deixar de tenir influència a Catalunya, ja que la inhumana democràcia tot ho corromp. Però tranquils compatriotes, no tot està perdut, uns grans intel·lectuals, uns humanistes com ja no en queden a la Península Ibèrica, tornaran a conquerir Catalunya i liderar la gran croada contra els dialectes perifèrics. El manifest Por un nuevo partido político en CataluÑa és la clau: cal recuperar l’espanyolisme que ens han usurpat, tenim dret a saludar-nos a la romana quan ens trobem entre camarades, ja està bé que aquesta colla d’independentistes no ens deixin portar a la nostra indumentària el nom de la nostra pàtria, que ens obliguin a parlar català a les discoteques i que se’ns persegueixi com als terribles anys de la II República. Cal aplaudir aquesta iniciativa, Catalunya serà espanyola o no serà. Només ens queda esperar, amb esperança i emoció, que aquest nou projecte polític trobi en partits patriotes de veritat, com Democracia Nacional o España 2000, aliats per acabar amb aquesta xacra nacionalista que ens assola. Fins i tot el venut d’en Fraga parla ja gallec, fins i tot un home orgullós d’haver ajusticiat Salvador Puig-Antich, és capaç d’insultar la llengua espanyola per tal de rapinyar uns quants vots més. Gràcies Arcadi Espada, gràcies Albert Boadella, gràcies amics signants del manifest, amb soldats com vostès EspaÑa mai caurà a mans dels soviets.

Bien. A continuación les presento mi alter ego, el señor Tocaous. El señor Tocaous es un declarado ultraderechista que escribe una columna mensual en la revista galaicocatalana A Micro Pechado, además de contribuir con sus "hábiles apreciaciones" en el programa radiofónico Aturuxos Bola Extra de Ràdio Ciutat Vella cada lunes de 20.00 a 22.00 de la noche. Sin más, les dejo con uno de sus artículos publicados tras una de las "cívicas" manifestaciones del PP durante la pasada legislatura:

"No anem bé. Per culpa d’uns noiets bon minyons que es creuen massa les mentides patriòtiques del gran Paco Franco, a nosaltres, els del PP, se’ns veu massa el “plumero”. Que no veuen aquests amics neonazis que si van pel món manifestant-se amb banderes pre-constitucionals i simbologia falangista, la gent, finalment, s’adonarà que realment som el mateix? Tants anys guardant la compostura, reprimint el salut romà cada vegada que sona el nostre gran himne (i el de tots els espanyols!), criticant maliciosament la violència de gènere, perquè ara, amb quatre manifestacions, aquests joves patriotes ens delatin a tots. Tard o d’hora aquests xiquets veuran que el que nosaltres defensem no és EspaÑa o la unitat territorial, sinó la continuïtat dels nostres lobbys a les constructores o l’amiguisme entre empreses neoliberals. Però tot això és una altra història, perquè si la meitat dels nostres manifestants són de classe baixa o jubilats amb pensions mínimes, és que encara hi ha molts ignorants a l’EspaÑa profunda que es creuen les nostres calumnies respecte l’estalinista Zapatero. El cas és que per treure al carrer símbols prehistòrics del nostre passat gloriós hem d’esperar a les properes eleccions. Quan haguem il·legalitzat el PSOE per no condemnar la violència durant “los desmanes de la Zona Roja” i eliminat del mapa tota la resta de partits nacionalistes perifèrics per traïció a la Corona, ja tindrem temps de fer fora al Rey i tornar a posar la bandera que tots desitgem: la del pollastre fregit."

Tocaous es todo un patriota.

Bienvenidos

Bienvenidos tod@s a mi humilde blog. Un espacio cibernético cuyo propósito no es otro que el de desarrollar mi labia política en algún sitio, puesto que ningún triste periódico generalista está dispuesto a contratarme. Muerto de hambre y esperando ser algún día mileurista, doy por estrenado este espacio en la red.

Pd: Cada poco tiempo me dedicaré a analizar con picardía lo que me venga en gana desde un punto de vista un tanto peculiar. Política, fútbol, raw black metal, cultura, Mengele. De momento, el primer paso está dado.