martes, 25 de marzo de 2008

Continua el Racó

Una vegada més, a continuació podeu gaudir de les ximpleries del nostre feixista més simpàtic:

Que Josep-Lluís Carod-Rovira no es presenti a la reelecció de la presidència d’ERC és el pitjor que ens podia passar des de la desfeta del 9-M. Quatre anys a l’oposició del Congrés poden ser molt llargs si no podem agitar el fantasma del terrorisme català. Què inventarem ara, sense l’amic de les excursions a Perpinyà, sobre l’ombra d’ETA a la política del Principat? Quina ens empescarem per denunciar l’apartheid catalanista, ara que el principal bergant abandona el vaixell? Un futur molt obscur se’ns presenta si, a més de Zaplana i possiblement Acebes, el roig separatista més assassí de la història mundial ens abandona, i amb ell s’escapen les nostres grans i brillants fal·làcies sobre estatuts, àcids bòrics i estats que es trenquen. Molt ens haurem de trencar les banyes per idear noves ximpleries sobre els polítics de pa sucat amb oli que dirigiran el partit més indecent i contrari a Déu de la nostra pàtria estimada. Amb Carod-Rovira marxen anys de recollides de firmes “contra los catalanes”, de partits liderats por “pistoleros no arrepentidos”, de “treguas para Cataluña pactadas en Francia” y, sobre tot, de felices bonances cap a un home que sempre ha estat un “hijo de inmigrante aragonés”. En fi, s’acaba un cicle i sense el “proetarra catalán”, el nostre discurs polític haurà de variar, tristament, cap aquells llindars que estipula escrupolosament l’ordenament jurídic. Ja no el podrem insultar més. Ja no ens farà la campanya electoral. Adéu José Luis. Et trobarem a faltar.

Quin home, en Tocaous...

1 comentario:

Cesc Fortuny i Fabré dijo...

Senyor Pau, quin element! l'afegeixo al meu blog inmediatament.
Salut!!